Deportivo 0 - Valencia C.F. 2

Con el Deportivo siempre ha sido una extraña mezcla entre la admiración y el odio; admiración porque es un ejemplo de cómo un equipo humilde y con limitaciones puede convertirse en un gigante difícil de derribar y odio porque durante mucho tiempo han intentado (y en bastantes años conseguido) usurpar el lugar que nos corresponde por historia y para además igualar de algún modo la ilógica aversión que nos tienen desde La Coruña… y digo ilógica, porque aunque suene extraño y descabellado, ha sido el Valencia quien ha hecho grande al Deportivo; el deseo de revancha por aquel famoso penalti fallado, el de conseguir a toda costa lo que estuvieron rozando con la punta de los dedos, es lo que les condujo a la consecución de títulos y de convertirse en un equipo temible durante mucho tiempo. Si González no hubiera parado aquel penalti, seguramente el “Superdepor” habría sido flor de un día.

Se pudo ver durante el choque la gran diferencia que en la actualidad existe entre los dos Clubs: Un Valencia que jugando a un tercio de su nivel, con algunos de sus suplentes, y sin ningún tipo de ambición poniéndoselo más que fácil si cabe al equipo local, consiguió matar nada mas inicial el partido y cuando acababa este con sendos goles de Aduriz y Soldado a un Deportivo que solamente es una sombra de lo que fue, desorganizado en esquema, apoyándose en jugadores vetustos que han conocido tiempo mejores como Manuel Pablo y Valeron , que se volvían literalmente locos cuando el conjunto Che tocaba un poquito el balón y con una falta de gol alarmante; porque a pesar de la superioridad valencianista y el desespero deportivista, tuvieron ocasiones, muchísimas y algunas muy claras pero que lastimosamente fallaron y así, es muy difícil andar por la primera división, al menos de manera despreocupada.

El Valencia ha cerrado un círculo particular con el equipo gallego casi dos décadas después. Es el Valencia quien ha ayudado a construir la leyenda del “Superdepor” y ahora es el que acaba definitivamente con ella mandándolos a segunda división, pero ojo! y que nadie se equivoque, han estado opositando con fuerza durante toda la temporada a que ocurriera lo que finalmente ocurrió, el Valencia no es más culpable que otros equipos que también les han arrebatado un pedacito de derecho de permanecer en la máxima categoría.

Aspectos positivos: Se acaba la temporada con una victoria y haber sobrepasado los 70 puntos, que no está nada mal, dejando muy atrás a los presuntos perseguidores.

Aspectos negativos: Es final de curso y se ha ganado, así que no seré quisquilloso y lo dejare en blanco.

Amb el Deportivo sempre ha sigut una estranya mescla entre l'admiració i l'odi; admiració perquè és un exemple de com un equip humil i amb limitacions pot convertir-se en un gegant difícil de derrocar i odi perquè durant molt de temps han intentat (i en prou anys conseguit) usurpar el lloc que ens correspon per història i per a a més igualar d'alguna manera la il·lògica aversió que ens tenen des de La Corunya... i dic il·lògica, perquè encara que sone estrany i desgavellat, ha sigut el València qui ha fet gran al Deportivo; el desig de revenja per aquell famós penal fallat, el d'aconseguir a tota costa el que van estar fregant amb la punta dels dits, és el que els va conduir a la consecució de títols i de convertir-se en un equip temible durant molt de temps. Si González no haguera parat aquell penal, segurament el "Superdepor" hauria sigut flor d'un dia.

Es va poder veure durant el xoc la gran diferència que en l'actualitat existix entre els dos Clubs: Un València que jugant a un terç del seu nivell, amb alguns dels seus suplents, i sense cap tipus d'ambició posant-se'l més que fàcil si és possible a l'equip local, va aconseguir matar res mes inicial el partit i quan acabava este amb sengles gols d'Aduriz i Soldat a un Esportiu que només és una ombra del que va ser, desorganitzat en esquema, recolzant-se en jugadors vetustos que han conegut temps millors com Manuel Pablo i Valeron, que es tornaven literalment bojos quan el conjunt Che tocava un poquet el baló i amb una falta de gol alarmant; perquè a pesar de la superioritat valencianista i el desesper deportivista, van tindre ocasions, moltíssimes i algunes molt clares però que llastimosament van fallar i així, és molt difícil caminar per la primera divisió, almenys de manera despreocupada.

El València ha tancat un cercle particular amb l'equip gallec quasi dos dècades després. És el València qui ha ajudat a construir la llegenda del "Superdepor" i ara és el que acaba definitivament amb ella manant-los a segona divisió, però ojo! que ningú s'equivoque, han estat opositant amb força durant tota la temporada a què ocorreguera el que finalment va ocórrer, el València no és més culpable que altres equips que també els han arrabassat un pedacito de dret de romandre en la màxima categoria

Aspectes positius: S'acaba la temporada amb una victòria i haver sobrepassat els 70 punts, que no està res mal, deixant molt arrere els presumptes perseguidors.

Aspectes negatius: És final de curs i s'ha guanyat, així que no seré teclós i ho deixare en blanc.

Deportivo:
Aranzubia; Laure, Lopo, Colotto, Manuel Pablo; Juan Rodríguez, Rubén Pérez, Guardado (Lassad; min.81); Riki (Xisco; min.67), Valerón y Adrián.

Valencia C.F.:
César; Bruno, Navarro, Topal, Dealbert, Alba; Albelda; Joaquín, Banega (Tino Costa; min.61), Mata (Jonás; min.71); y Aduriz (Soldado; min.81).

Goles: 0-1; min.4, Aduriz. 0-2; min.95, Soldado.