lunes, 2 de mayo de 2011

Osasuna 1 - Valencia C.F. 0

Este partido podría haberse llamado el de “debería haber sido”:

- Debería haber sido el Reyno de Navarra una caldera a punto de explotar con todo lo que su equipo se jugaba y la verdad es que el público estuvo bastante calmado y muy poco animoso.

- Debería haber sido un choque eléctrico, de poder a poder, visto lo que se jugaban y la realidad es que fue una autentica castaña en cuanto a juego.

- Y sobre todo, debería haber sido un Valencia ansioso por borrar su mala imagen de la jornada pasada y una vez más, y ya no sé cuantas van, volvió a decepcionar a todos los aficionados blanquinegros entre los que me cuento yo.

Poco voy a comentar del partido, no hay demasiadas ganas de hacerlo; la primera parte, incluidas las ocasiones de gol, fue totalmente navarra de principio a fin, y no por calidad, donde se pudo ver que el club pamplonica tiene muchísimas carencias, sino por casta, ganas y garra, conscientes de que les iba la vida en ello, y el Valencia, que si no hubiera saltado al campo tampoco habría pasado nada, se podía considerar afortunado de llegar al descanso con el empate a 0 en el electrónico… se han visto muchos encuentros así durante la temporada; un Valencia que deja que el equipo rival, técnicamente inferior, se vacíe y haga todo el esfuerzo durante los primeros 45 minutos, para, sin hacer ningún alarde ni apretar demasiado el acelerador, rematarlos en la segunda parte… y así parecía también esta vez; incluso tenía pinta de que podía volver a suceder lo mismo a tenor de cómo comenzó la segunda parte, con algo más de control y dominio del balón… hasta que llego el gol del Osasuna en un golpe de fortuna aproximadamente al cuarto de hora de la reanudación… de ahí hasta el final fue un querer y no poder, intentando solucionar un desaguisado que ni por la actitud mostrada tenia arreglo ni por el tiempo que quedaba daba más de sí.

Aspectos positivos: Aunque el Villarreal nos haya recortado tres puntos, un partido menos para que acabe esta interminable e insulsa temporada, que ganas de que llegue a su fin!

Aspectos negativos: Nuevamente un Valencia que dio asco y pena, no se salva ni el apuntador… ¿para que disimular la realidad?



Este partit podria haver-se cridat el de "hauria d'haver sigut":

- Hauria d'haver sigut el Reyno de Navarra una caldera a punt d'explotar amb tot el que el seu equip es jugava i la veritat és que el públic va estar prou calmat i molt poc animós.

- Hauria d'haver sigut un xoc elèctric, de poder a poder, vist el que es jugaven i la realitat és que va ser una autentica castanya quant a joc.

- I sobretot, hauria d'haver sigut un València ansiós per esborrar la seua mala imatge de la jornada passada i una vegada més, i ja no sé quantes van, va tornar a decebre tots els aficionats blanquinegres entre els que em conte jo.

Poc comentaré del partit, no hi ha massa ganes de fer-ho; la primera part, incloses les ocasions de gol, va ser totalment navarresa de principi a fi, i no per qualitat, on es va poder veure que el club pamplonica té moltíssimes carències, sinó per casta i ganes, conscients que els anava la vida en això, i el València, que si no haguera botat al camp tampoc hauria passat res, es podia considerar afortunat d'arribar al descans amb l'empat a 0 en l'electrònic... s'han vist moltes encontres així durant la temporada; un València que deixa que l'equip rival, tècnicament inferior, es buide i faça tot l'esforç durant els primers 45 minuts, per a, sense fer cap ostentació ni estrényer massa l'accelerador, rematar-los en la segona part... i així pareixia també esta vegada; inclús tenia pinta que podia tornar a succeir el mateix segons com va començar la segona part, amb un poc més de control i domini del baló... fins que arribe el gol del Osesuna en un colp de fortuna aproximadament al quart d'hora de la represa... d'ací fins al final va ser un voler i no poder, intentant solucionar una barrabassada que ni per l'actitud mostrada tènia arreglament ni pel temps que quedava donava més de si.

Aspectes positius: Encara que el Vila-real ens haja retallat tres punts, un partit menys perquè acabe esta interminable i insulsa temporada, que ganes que arribe al seu final!

Aspectes negatius: Novament un València que va fer fàstic i pena, no se salva ni l'apuntador... perquè dissimular la realitat?


Osasuna:
Ricardo; Nelson, Lolo, Sergio, Monreal; Puñal, Nekounam; Cejudo (Soriano, m.82), Camuñas, Calleja (Damiá, m.66); y Kike Sola (Josetxo, m.90).

Valencia C.F.:
Guaita; Miguel (Pablo, m.79), Stankevicius, Costa, Mathieu; Joaquín, Albelda (Banega, m.64), Topal, Mata; Jonas (Aduriz, m.69) y Soldado.

Gol: 1-0, m.59: Stankevicius, en propia puerta.

1 comentario:

cheblogvalencia dijo...

La verdad es que un partido deprimente y sosisimo que da mucho que hablar pero en contra del equipo. Lo cual no es nunca agradable. Pienso como tu en que tengo muchas ganas de que esto acabe. Saludos