martes, 15 de febrero de 2011

Previo Valencia C.F. vs. F.C. Schalke 04

Hasta ahora nunca había hecho ninguna previa de ningún partido, y realmente este tampoco es una previa... ya sabemos perfectamente que el Schalke es un equipo aleman de fama y prestigio. Que no lo esta haciendo nada bien en liga, lo cual le convierte en peligroso, porque realmente no se sabe que versión se podrá ver en Mestalla. Que tiene un buen entrenador como Magath, que cuando tiene que ejercer de manager general al estilo Ferguson, se le va la pinza. Que tiene jugadores importantes en su plantilla como Farfan, Huntelaar o el más que odiado por el valencianismo, Raul... este post realmente es una ansiedad... ansiedad por ser uno de los dos partidos del año para el Valencia (y espero poder volver a decir esto más adelante, sería buena señal) e inevitablemente no me lo puedo quitar de la cabeza desde hace semanas... ansiedad por que retumbe en mis oidos el himno de la Champions... ansiedad por ver el Mestalla convertido en el más absoluto de los infiernos para el equipo germano y que la gente, los aficionados, animen al equipo en todo momento y los lleven en volandas, lo hagan bien o mal, y que no esperen que sea el equipo quien les anime a ellos... ansiedad en definitiva, por ver una de esas noches mágicas europeas de las que hasta no hace mucho nos habian mal acostumbrado y de las que tan orgullosos nos sentimos... Amunt Valencia!


Fins ara mai habvia fet cap prèvia de cap partir, i realment este tampoc és una prèvia... ja sabem perfectament que el Schalke és un equip de fama i prestigi. Que no l´esta fent res bé en lliga, la qual cosa li convertix en perillós, perque realment no se sap que versió es podrà veura a Mestalla. Que t´un bon entrenador com Magath, que quan ha d´exercir de mànager general a l´estil Ferguson, se li va la pinça. Que té jugadors importants en la seua plantilla com Farfan, Huntelaar o el més que odiat pel valencianisme, Raul... este post realment es una ansietat... ansietat per ser un dels dos partits de l´any per al València (i espere poder tonar a dir açò més avant, seria bona senyal) i inevitalment no m´ho puc llevar del cap des de fa setmanes... ansietat per que retrunya en el meus oïdos l´himne de la Champions... ansietat per veure el Mestalla convertir en el més absolut dels inferns per a l´equip germànic i que la gent, els aficionats, animen a l´equip en tot moment i els porten en volandas, ho facen bé o mal, i que no esperen que siga l´equip qui els anime a ells... ansietat en definitiva, per veure una d´eixes nits màgiques europees de les que fins no fa molt ens havien mal acostumat i de les que tan orgullosos ens sentim... Amunt València!

No hay comentarios: